dissabte, 4 de juliol del 2009

Estiu i literatura

Hi ha qui m'ha demanat què podria llegir aquest estiu que s'enceta. M'atreveixo a proposar que les lectures estiuenques no siguin lectures de massa pes conceptual, la qual cosa no vol dir que no hagin de ser de qualitat contrastada. D'entrada, com que la qualitat és imprescindible, hauríem d'arrufar el nas davant d'allò que ara anomenen best-sellers, prescindir de tots aquells volums que s'apilen a les llibreries a centenars, a milers, quilos sobre quilos: poden ser útils eventualment per a agafar hàbits de lectura, però no ens endinsaran a la bona literatura. Ara ens ametrallen amb catedrals misterioses, enigmes medievals, religions masòniques, relats gòtics de palangana, àngels i dimonis. Res, són tan sols productes exclusivament orientats al consum: no hi ha devoció literària al darrera, només hi ha una missió comercial. A la brossa. Només cal obrir el llibre per qualsevulla de les seves planes, llegir-ne set o vuit línies i un s'adona de la justa qualitat literària que hi batega. Deixem-nos del boca a boca globalitzador. Preguntem a algú que n'entén. Passegem-nos pels racons menys tumultuosos i transitats de la llibreria. Allí trobarem qualitat sublim i, oh sorpresa beneïda, històries molt més fascinants.

Després de la qualitat, per a l'estiu aconsello la frescor. Evitem relats inacabables, amb pretensions d'alta volada i històries thomasmannianes. Dirigim-nos, per exemple, als contes. El conte és perfecte per a l'estiu. Deixem-nos seduir pels contes més vells i els més nous. Aquell qui esculli el Decameró de Boccaccio haurà fet una tria excel·lent. No hi ha cosa més fresca, grollera amb gust i deliciosa que les històries d'aquest pícar indomable. O els contes d'Italo Calvino, o de Faulkner, o de Txèkhov. I si preferiu coses nostrades, contes carregats d'ensurts, sorpreses, melangies i somriures fareu molt bé, per exemple, de triar un Pere Calders o una Mercè Rodoreda. Edicions 62 edita a la col·lecció La Butxaca Tots els contes d'aquests autor i autora que, si el país fos lliure, serien del tot universals.

Evitem a l'estiu el romanticisme. Les obres romàntiques demanen, per a ésser viscudes amb plenitud, un ambient romàntic, i l'estiu no ho és. L'obra romàntica (en un sentit literari) demana pluja, el fred vençut pel foc, la boira i les nits llargues d'hivern. Apropem-nos, més aviat, a obres de l'etapa realista o naturalista. Aconsello la Madame Bovary de Gustave Flaubert, l'heroïna del qual és volàtil, etèria, arrelada a la terra i no en els cels. Obres mestres de Balzac, de Stendhal, de Dickens, de Bennett, entre els grans clàssics. D'entre els contemporanis, Bernhard Schlink, Milan Kundera o el polèmic i alhora estimat Michel Houellebecq també fan molt per l'esperit estiuenc. D'aquest últim és una obra estivalment imprescindible Les partícules elementals. Us desitjo, doncs, una bona lectura. I com no, un cor commogut per ella.

1 comentari:

  1. Ei vesino!!! Benvingut a l'univers blogger :-)
    Malgrat que jo aquest estiu ja tinc llibre per llegir: "Les veus del Pamano", de Jaume Cabré, que està ambientat al Pallars, trobo molt encertada la recomanació dels contes de Pere Calders. Ciau!

    ResponElimina