dilluns, 6 de juliol del 2009

Per als que es creuen observadors

Galileu Galilei, disculpat no fa massa per les seves incalculables aportacions a la història de la ciència, ha passat a formar part de l'El·lisi d'homes il·lustres, entre altres coses, per haver estat el primer en dirigir el 1609 un telescopi cap a la volta celeste. Que Déu o els déus o qui sigui el beneeixi. Però cal dir que aquesta informació no és pas del tot correcta. En versions encara més inexactes, si no n'hi havia prou amb el que s'ha dit, s'ha volgut fer de Galilei l'inventor mateix del telescopi. Forma part de certa rumorologia astronòmica. El cert és que no se sap a ciència certa qui fou l'inventor d'un dels instruments que més hauria de dinamitar la història de la ciència, encara que tradicionalment s'ha entès que fou Hans Lippershey, a Holanda, qui en té el renom. Tot i així, degut a una llarga tradició en el treball de tota mena de lents (recordem que el propi Baruch Spinoza, el gran filòsof, va treballar-ne gran part de la seva vida com a polidor), sembla ser que fou a Alemanya o als Països Baixos on es va dur a terme, encara que als ulls de la història ja de manera anònima, aquesta troballa. Sigui com sigui, el que sí és cert és que fou Galilei el primer que va emprar l'instrument de manera sistemàtica, eficaç i eficient, i que fou el primer en integrar-lo plenament al maletí de treball de l'astrònom.
.
Diem tot això perquè, sigui com sigui, en celebrem enguany el 400 aniversari. El 27 d'octubre de 2006, la UAI (la Unió Astronòmica Internacional) va anunciar la declaració de la Unesco del 2009 com a Any Internacional de l'Astronomia (AIA2009) i així ho va ratificar la resolució de la ONU del 19 de decembre de 2007. En 400 anys hem passat de ser capaços d'observar algunes de les llunes de Júpiter, com féu el propi Galilei, fins a detectar objectes, com els quàsars, que estarien en el llindar de l'Univers observable. I aquests avenços no només han tingut un contingut purament observacional, sinó que han provocat tota una nova cosmologia que ens han dut a la teoria de la relativitat i a la teoria de la física quàntica.
.
Som molts els qui, sovint, no donem importància a aquesta mena de fites perquè no ens parem a pensar qui som ni què fem. És per això que el motiu d'aquest article, amb certa formalitat, és el de retre homenatge a tots aquells que han fet possible dur-nos fins a on som. Però deixant la formalitat de banda, també és motiu d'aquest article promoure entre nosaltres alguna mirada cap als cels, embadalir-nos davant l'espectacle que ens ofereix aquest quasi-infinit que ens desborda. Malgrat que el cel d'estiu no és mai tan apte com el cel d'hivern per a fer bones observacions, han de venir en breu certs fenòmens astronòmics que poden captar la nostra atenció. Així que, no ho dubteu; proposo que alguna nit d'aquestes, per a què sigui ben distinta, carregueu les fiambreres i alguna nevereta, i aneu amb els amics a observar el cel; i de sobte, de manera màgica, aquell escenari fosc ple de punts lluminosos que ens acompanya sempre sense donar-hi importància, es convertirà, per uns moments, en alguna cosa enigmàtica que ens deixarà amb la boca oberta i un somriure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada